LA VALL D'EN BAS

En sortir d'Olot per la carretera de Santa Coloma de Farners, després de la Solfa, es pot gaudir d'un paisatge d'una gran bellesa : la Vall d'en Bas. Aquesta petita extensió de conreus, rierols i ufanosa vegetació ofereixen tot el que el viatger pot desitjar.

La Vall d'en Bas deu els seus orígens als vessaments de la lava del volcà del Croscat, que van provocar una barrera natural en els curs del riu Fluvià abans d'entrar a la cubeta olotina, i com a conseqüència directa d'aquest barratge, la formació d'uns aiguamolls a la conca alta del riu que no es varen eixugar fins al segle XVII, i dels quals encara queden restes testimonials. L'aportació de terres i altres materials a través del riu fins a aquests aiguamolls va formar el perfil actual de la plana de la Vall d'en Bas. Si contemplem la Vall des de qualsevol punt mitjanament elevat és fàcil deduir el nivell de l'antic embassament ; a més, es pot comprovar que les construccions més antigues es troben en punts elevats.

Un altre fet físic que va condicionar l'evolució històrica de la Vall és el gran terratrèmol del segle XV, que causà la destrucció total o parcial de les construccions de l'època.

Situada entre els 450 i 1515m d'altitud i amb una extensió de 90.5 km² la vall d'en Bas es podria definir com un indret de contrastos naturals. La pluja i el sol que sovint hi són presents al mateix temps, la constant variació de llums i ombres, la plana i les muntanyes, la diversitat de boscos formats per alzinars, rouredes, fagedes, arbres de ribera i fins i tot algunes coníferes, i la fauna, també variada però esquerpa li donen un atractiu que sorpren sempre els forasters i sovint també als seus mateixos habitants.