Francesc Vernatallat

500è Aniversari de la seva mort

 

EL FET REMENÇA

L’estat d’explotació en que es trobava sotmesa la pagèsia, aixi com la seva indefensió juridica enfront del regim senyorial, encengué a les nostres terres una revolta que bé pot qualificar-se de pionera. Val a dir, pero, que la gent de la gleva, abans no veié reconeguda la seva reivindicació social, hagué de passar per un calvari que comenca en el s.XI i acaba en la Sentencia de Gudalupe el dia 21 d’ abril de 1486.

La guerra dels remences dura una colla d’ anys, i la nostra comarca fou un dels escenaris principals. Catalunya va ser l’ únic país de la peninsula i també d’ Europa en que la classe rural aconsegueix la llibertat, abolint els mals usos, la remença personal, el dret de maltractar i altres exaccions infamants.

Per a valorar justament la importancia i transcendencia d’ aquest fet historic, només cat recordar que en qualsevol altra àrea geografica l’alliberament de la servitud es produeix entre els segles XVIII i XIX, mentre nosaltres, els catalans, ja l’haviem aconseguit pocs anys abans del descobriment d’ Amèrica.

QUINS EREN ELS MALS USOS QUE FEREN SUBLEVAR ELS REMENCES

INTESTIA: Si el pagès moria sense testarment, el senyor percebia la tercera part de tots els seus béns; això en el cas que deixés vidua i fills, ja que en cas contrari el senyor percebia la meitat dels béns.

EIXORQUIA:Quan el pagès moria sense descendencia, el senyor tenia una llegítima, com si es tractés d’ un propi fill, la qual era, normalrment, una tercera part dels béns.

CUGUCIA: Si la dona del pagès cometia adulteri sense consentiment del marit, els béns de la dona eren repartits a parts iguals entre el senyor i el marit. Si el marit n’era consentidor, tots els béns de la dona passaven al senyor.

ARSINA: En cas d’ incendi fortuït del mas, el pagès havia de pagar una tercera part dels seus béns al senyor en concepte d’ indemnització pels danys. Això sempre que no fos intencionat, ja que en aquest cas es tractava de jurisdicció criminal.

FIRMA D’ESPOLI: Import que percebia el senyor per autoritzar el pagès a hipotecar una part dels seus béns, que generalrnent era un tant fix, en garantia dels drets totals de la muller, sempre que el senyor fos cridat a firmar la carta d'esponsalici.

REMENÇA: Era el més important dels rnals usos i passa a ésser la caracteristica del pagès de la Catalunya Vella. Era la quantitat que percebia el senyor per deixar marxar lliurement al pagès del mas. Aquest, doncs, no podia ni vendre els seus béns, ni canviar de domicili, i si abandonava el mas podia ésser perseguit empresonat, essent fins i tot, en el domini eclesiastic excomunitcat.

ALTRES DRETS I SERVITUDS

IUS MALETRACTANDI: Reconegut per les Corts de Cervera l’any 1202, era el dret que el senyor «PUSCA PENDRE, PENYORAR E MALTRACTAR METENLOS EN FERROS E CADENES» (als pagèsos). Fou ratificat com una facultat coercitiva a les corts de 1474-1475 per Joan II.

DIDATGE: La muller del pagès ha de deixar al seu fill sense llet per alletar al fill del senyor.

PERNADA: Encara que a Catalunya sembla que no s’apliqués, era el dret del senyor a passar la nit de noces amb la muller del pagès, el quat sembla se substituquote ia per una cerimonia simbolica o compensació econòmica. Aquest mal ús que molts historiadors neguen, el tindrem en canvi, reiteradarnent en les reclamacions dels sindics de l‘epoca.

A part això existien segons el lloc i les comarques altres mals usos, com els ous d’astor alimentacio destinada als falcons de cacera del senyor, que devien ésser lliurats pels pagèsos.El dret que quan moria el pagès, el senyor heretava la millor flassada de la casa.

Cal tenir en compte que el pagès estava, a més, subjecte a tots els drets feudals normals, conservació del castell i camins, transport de llenya i laecis a les terres del senyor, drets de moli i peatge, etc.

Fruit d’això, el pagès no tenia cap defensa jurídica ni tribunal on acudir, ja que no se li reconeixia cap dret. És doncs, natural que optés per l’única sortida al seu abast, la violència contra la impotencia que donaria lloc a quatre segles de lluita, que la sentencia de Guadalupe acabaria de resoldre.

 

VERNTALLAT Francesc de Verntallat, veritable cabdill dels remences, encarna el prototip que apareix freqüentment a la nostra terra en circumstancies difícils. Se’ns revela no solament com un guerriller ardit, sinó sobretot com un home prudent, amb capacitat d’ organització, que sap administrar bé, i que, com un gran polític, té un profund sentit de la realitat.

Castell d'Hostoles

El veiem sorgir com un guerriller en la defensa de la Muntanya. Durant la contesa civil, en serà proclamat Capita general. Més tard, el 1474, obtindrà el títol de vescomte d’ Hostoles. No deixarà mai, pero, d’ ajudar els seus antics cornpanys, ni es deixarà portar per la rauxa. Malauradament aquest no fou el cas d'un altre cabdill apassionat, Pere-Joan Sala, que fou derrotat, pres i condernnat a mort, si bé la seva actuació fou molt eficaç.

Finalment, veiem Verntallat pactant amb l’enviat reial Marques de Mondejar. És el primer firmant com a sindic dels remences en la Sentència de Guadalupe el 1486. Tanmateix, encara queden moltes zones obscures entorn del personatge. N’ignorem la data i lloc de naixença. No se sap ben bé la data exacta de la seva mort, hi ha constància de que era viu l'any 1497 i el 1500 ja havia mort. Sabem, pero, que era descendent de la nissaga dels Puigpardines, que es casa a Batet i que havia conreat personalment la terra.

El municipi de la Vall d'en Bas (Garrotxa) vol aprofitar l'efemèride de 500è aniversari de la mort de Francesc Verntallat, cabdill remença, per divulgar la seva figura i el fet de l'abolició de les servituds després de la revolta dels pagesos de remença, considerada com la primera revolta camperola que va reixir a Europa a finals del segle XVé.