El Club de Debat Joves 21 ha organitzat, a través de la seva pàgina web, el Fòrum Garrotxa Futur. Aquest Fòrum virtual vol ser un espai on tots els ciutadans de la comarca - i els qui vulguin de l’univers internauta - puguin aportar les seves idees, reflexions o projectes sobre el Futur de la Garrotxa.

DOMÈNEC ESPADALÉ VERGÉS (Vice-president Primer de la Cambra de Comerç Indústria i Navegació de Girona)

LA GARROTXA VERS EL SEGLE XXI

Què volem que sigui la Garrotxa? Tot depèn de nosaltres, els que vivim i treballem aquí.

Olot i la seva comarca sempre ha tingut una tradició industrial i aquesta empremta no la podem perdre. Ara bé, la diversificació i l’equilibri són el secret del progrés i la sostenibilitat. El nostre futur passa per a la obertura a l’exterior.

OBERTURA FÍSICA

Comunicacions vàries adients:

- desdoblament d’Olot fins l’autopista.

- Eix Vic -Olot- Figueres- la frontera.

- Xarxa arterial comarcal.

Comunicacions telemàtiques:

- Televisió per cable.

- Xarxa de fibra òptica.

- Telefonia mòbil amb total cobertura…

OBERTURA COMERCIAL

Tant per la indústria com pels serveis (comerç i turisme) l’economia serà cada vegada més globalitzada. Per tant, no podem quedar-nos a casa. Els nostres mercats són a fora.

OBERTURA CULTURAL I FORMATIVA

Obrir el nostre art i la nostra cultura a tothom. En quant a la formació professional, no podem anar enrere, sobretot després dels nivells aconseguits. A més cal iniciar alguna formació de nivell mitjà-superior. El teixit empresarial ho requereix.

Per aconseguir tot això hem d’estar units. La societat civil garrotxina ha de participar tant a les institucions locals, comarcals i provincials. Els gremis locals han de ser forts, no pot ésser que una ciutat com Olot tingui dos "Unions de botiguers". Aprenem dels nostres veïns del Ripollès, i creem una sola federació de comerç per tota la comarca.

Col.laborem amb la Unió intersectorial de la Garrotxa, participem amb les futures eleccions als seus òrgans directius.

De fet, per mostrar aquesta intenció, cal veure les eleccions de la Cambra de Comerç de Girona, on la participació ha estat millor que mai ( 7 membres d’Olot sobre un total de 40, no s’havia donat mai).

Aquest és el camí: la unió i la participació.

DOMÈNEC ESPADALÉ VERGÉS

Vice-president Primer de la Cambra de Comerç Indústria i Navegació de Girona

 

Josep M.Ginabreda Sala - Gerent de la Cooperativa de la Vall d’en Bas

La Garrotxa

La nostra comarca és extensa en superfície, petita en població, rica en qualitat de vida, en gent imaginativa i treballadora, i en petites i mitjanes empreses. És una comarca on la dona des de fa molt temps s’incorporà al món laboral, possiblement per l’antiga tradició del sector tèxtil, reduït en l’actualitat a conseqüència de les nombroses crisis que va patir, però que encara avui es manté amb una notable i meritòria presència.

A la comarca de la Garrotxa existeix un sector primari competitiu i professional molt capaç d’adaptar-se a la normativa de la nova política agrària comunitària. El sector dels serveis es troba en expansió i l’industrial amb una tradició posada al dia, segueix un molt bon ritme i té un pes específic important (tenim empreses d’alt nivell que són conegudes arreu). En relació al sector del comerç, la presència de les grans superfícies i la major mobilitat dels compradors fan que estigui en contínua reconversió.

Els diferents sectors, malgrat tot, han fet front a unes ancestrals males comunicacions, amb perspectives ara de millorar. Cal però, no abaixar la guàrdia en aquesta reivindicació, tan essencial per a la competitivitat.

Gaudim d’un bon nivell en l’ensenyament secundari i professional. La vocacionalitat d’un nombrós col.lectiu de professors ha influït favorablement en el fet que alumnes d’altres comarques vinguin a estudiar a la Garrotxa. Ens falta però una escola de càrnies, capaç de formar treballadors d’aquest ram tan important i consolidat a la comarca. Ens faltarien també estudis universitaris. Espero que les administracions es mostrin sensibles a aquesta demanda.

A la Garrotxa tenim una gran riquesa en pluviometria (uns 1000 litres /m2 /any de promig), però no disposem de grans rius, ni d’energia elèctrica, ni gas, ni petroli ni mines de carbó ni potassa, però tenim greda volcànica. Hem passat d’explotar-la d’una manera salvatge, sense mirar res, a no poder-ne treure ni per arreglar camins. Cap país es pot permetre el luxe de no aprofitar els seus recursos naturals. Penso per tant que s’hauria de racionalitzar la utilització de la greda volcànica, ateses les seves reconegudes propietats.

És en aquestes coses difícils on cal esforçar-nos per trobar solucions imaginatives que ens permetin aprofitar-nos de manera assenyada d’una riquesa natural.

La nostra comarca, rica en individualitats empresarials, artístiques, intel.lectuals i de tota mena, està mancada al meu entendre de capacitat per aglutinar esforços i treballar en equip. Només des de la col.lectivitat, amb representacions àmplies i fortes podrem influir amb garanties d’èxit en les administracions.

Ens falta també una millor protecció del sòl agrícola fèrtil. Entenc que ens manquen més i millors carreteres que des d’un punt de vista agrícola, és un mal necessari; que fa falta un creixement vegetatiu de la població i això vol dir més sòl urbà; que fa falta construir més fàbriques o resituar les que estan dintre la ciutat i per això fa falta sòl industrial. Però hi ha poca sensibilitat, diria que més aviat hi ha una "golafreria llaminera" d’envair plans fèrtils i planers per construir-hi cases o fàbriques. Talment com si l’èxit o la prosperitat de l’empresa depengués del terreny on s’hagués "plantat".

Val la pena insistir en la potenciació i en la rehabilitació dels nuclis antics dels pobles. Tots els municipis tenen el legítim dret de créixer en població i riquesa però cal trobar indrets que permetin engrandir-se ordenadament, en funció de les realitats i de necessitats, no de les expectatives ni de les especulacions, i alhora preservar els terrenys agrícoles fèrtils perquè la terra és la mare ... de l’alimentació.

En resum, crec que la comarca de la Garrotxa, amb els seus punts forts i febles, ofereix unes bones perspectives. Si som capaços de sumar a aquestes energies i realitats individuals, artístiques, empresarials etc. allò que és essencial i comú, en benefici de la comarca, segur que cap de nosaltres haurà de marxar "nord enllà" com deia Salvador Espriu i podrem realitzar-nos plenament aquí i fer fèrtil aquesta terra "aspra i de mala petja", com definia Marià Vayreda, la nostra comarca.

 

Josep M.Ginabreda Sala

Gerent de la Cooperativa de la Vall d’en Bas

ESTEM ACABANT L'ESTRUCTURA DELS FÒRUMS

AVIAT PODREU VEURE I DEIXAR LES VOSTRES OPINIONS

Moltes gràcies

De moment pots deixar el teu missatge aquí