La 15a edició del Fòrum de Teatre
tindrà el foc com a referència temàtica. La
descoberta del foc marca un punt i a part en la història de la
humanitat, sobretot perquè
a partir d’aquest moment ja podem parlar de civilització.
De les cavernes a la virtualitat
del xip, tot un camí que hom ha volgut veure infinitament
ascendent fins avui, en què la
idea d’un creixement ilimitat ha entrat obertament en crisi
perquè tots els indicis
apunten al fet que el planeta és incapaç de suportar un règim
d’explotació tan salvatge
com el que imposa el model de societat capitalista.
En una època en què l’avantguarda científica es planteja
la creació artificial de teixit
cel.lular, el transplantament d’òrgans, la clonació d’espècies,
la conquesta de l’espai,
etc., en un moment en què la revolució tecnològica sembla no
tenir aturador i la idea de
globalitat ha empetitit els confins de la terra, paradoxalment,
tot això ha col.locat la
humanitat davant d’una evidència terrible: tres quartes
parts dels habitants del planeta
viuen en unes condicions infrahumanes, més pròpies del
Paleolític que de l’Era
informàtica.
El foc és en si mateix devastador, però també un element de
cauterització amb finalitats
curatives. Els pagesos cremen encara el bardissar i el rostollar
per a regenerar la terra.
En el cas de la Garrotxa, abans que res, cal constatar que el foc
ha conformat d’una
manera determinant l’orografia de la comarca.
El foc és, per tant, un element viu, dinàmic, transformador.
La combustió, d’una banda, desintegra i destrueix, però de
l’altra és també una font
d’energia i de transformació. El foc és el paradigma de la
destrucció: incineració de
residus, de cadàvers, de drogues; devastació de zones boscoses;
derrucció d’edificis;
bombes incendiàries, napalm... Els russos,davant la invasió
napoleònica, i més tard en
les dues conflagracions mundials, ho cremaven tot abans que res
pogués caure en mans
de l’enemic. Al Vietnam, els americans, com a represàlia ,
i per minar la moral dels
vietcongs, assolaven amb foc els poblats. En els Bidonville
francesos, en els esclats de
violència a Amèrica del Nord o en els enfrontaments als carrers
de Bilbao, el foc té
sempre un protagonisme excepcional, és una mica com l’arma
dels pobres.
Foc i suplici han anat lligats des de temps remots. Morir cremat
deu ser efectivament
una de les morts més terribles. Segons la Bíblia, els
condemnats seran abocats a les
tenebres de l’infern en una inimaginable combustió
infinita.
FOC de focus: ‘fogar, llar’, ‘ foguera, braser’.
Accepcions totes relatives a l’element
vinculat a la formació de la llar.
La 15a edició del Fòrum de Teatre tindrà el foc com a
referència temàtica. La
descoberta del foc marca un punt i a part en la història de la
humanitat, sobretot perquè
a partir d’aquest moment ja podem parlar de civilització.
De les cavernes a la virtualitat
del xip, tot un camí que hom ha volgut veure infinitament
ascendent fins avui, en què la
idea d’un creixement ilimitat ha entrat obertament en crisi
perquè tots els indicis
apunten al fet que el planeta és incapaç de suportar un règim
d’explotació tan salvatge
com el que imposa el model de societat capitalista.
En una època en què l’avantguarda científica es planteja
la creació artificial de teixit
cel.lular, el transplantament d’òrgans, la clonació d’espècies,
la conquesta de l’espai,
etc., en un moment en què la revolució tecnològica sembla no
tenir aturador i la idea de
globalitat ha empetitit els confins de la terra, paradoxalment,
tot això ha col.locat la
humanitat davant d’una evidència terrible: tres quartes
parts dels habitants del planeta
viuen en unes condicions infrahumanes, més pròpies del
Paleolític que de l’Era
informàtica.
El foc és en si mateix devastador, però també un element de
cauterització amb finalitats
curatives. Els pagesos cremen encara el bardissar i el rostollar
per a regenerar la terra.
En el cas de la Garrotxa, abans que res, cal constatar que el foc
ha conformat d’una
manera determinant l’orografia de la comarca.
El foc és, per tant, un element viu, dinàmic, transformador.
La combustió, d’una banda, desintegra i destrueix, però de
l’altra és també una font
d’energia i de transformació. El foc és el paradigma de la
destrucció: incineració de
residus, de cadàvers, de drogues; devastació de zones boscoses;
derrucció d’edificis;
bombes incendiàries, napalm... Els russos,davant la invasió
napoleònica, i més tard en
les dues conflagracions mundials, ho cremaven tot abans que res
pogués caure en mans
de l’enemic. Al Vietnam, els americans, com a represàlia ,
i per minar la moral dels
vietcongs, assolaven amb foc els poblats. En els Bidonville
francesos, en els esclats de
violència a Amèrica del Nord o en els enfrontaments als carrers
de Bilbao, el foc té
sempre un protagonisme excepcional, és una mica com l’arma
dels pobres.
Foc i suplici han anat lligats des de temps remots. Morir cremat
deu ser efectivament
una de les morts més terribles. Segons la Bíblia, els
condemnats seran abocats a les
tenebres de l’infern en una inimaginable combustió
infinita.
FOC de focus: ‘fogar, llar’, ‘ foguera, braser’.
Accepcions totes relatives a l’element
vinculat a la formació de la llar.
EL FOC (La llar: el present)
L’intel.lecte és simbolitzat pel foc. La flama que s’enfila
cap al cel representa un
moviment cap a l’espiritualitat. El descobriment del foc i
la seva utilització és la
condició bàsica de totes les habilitats de l’intel.lecte
utilitari.
a) La llar: el present
b) La purificació: regeneració (Au Fènix)
c) Incendis: devastació, destrucció. Desertització.
d) El sol: la llum, el color, l’energia.
e) Els volcans: foc interior, la vivor de la terra.
Incandescències. El fum, les cendres, el
caliu.
Àmbits de treball:
1. La llar, la casa, els terrats.
2. Els volcans: esputs de foc, matèria encesa, matèria
incandescent.
3. La llum: llums d’oli, de carbur, de querozè, de petroli,
el gas; torxes, ciris, foganyes;
llum negra, llum blanca, llum d’hidrogen; pirotècnia.
EL FOC (La llar: el
present)
L’intel.lecte és simbolitzat pel foc. La flama que s’enfila
cap al cel representa un
moviment cap a l’espiritualitat. El descobriment del foc i
la seva utilització és la
condició bàsica de totes les habilitats de l’intel.lecte
utilitari.
a) La llar: el present
b) La purificació: regeneració (Au Fènix)
c) Incendis: devastació, destrucció. Desertització.
d) El sol: la llum, el color, l’energia.
e) Els volcans: foc interior, la vivor de la terra.
Incandescències. El fum, les cendres, el
caliu.
Àmbits de treball:
1. La llar, la casa, els terrats.
2. Els volcans: esputs de foc, matèria encesa, matèria
incandescent.
3. La llum: llums d’oli, de carbur, de querozè, de petroli,
el gas; torxes, ciris, foganyes;
llum negra, llum blanca, llum d’hidrogen; pirotècnia.
FÒRUM DE TEATRE D’OLOT
Passeig d’en Blay 5 17800 OLOT tel:972/27 91 37-38 fax: 972/26 73 51 e-mail:teatre@ olot.org